CCOO denuncia que continua la destrucció d’ocupació juvenil

 

La reducció de l’atur s’explica, només, per una caiguda massiva de l’activitat entre els i les joves.

ATUR: a Catalunya hi ha 173.000 joves sense feina i una taxa d’atur juvenil 10 punts superior a la del conjunt català.

El 2015 es caracteritza per una certa recuperació econòmica que hauria d’incidir en una millora del mercat de treball. No obstant, l’evolució del mercat de treball durant aquesta darrera legislatura no ho constata ja que l’ocupació creada i la reducció de l’atur són testimonials.

Si bé és cert que des de 2012 l’atur juvenil s’ha reduït en 97.465 joves, la taxa d’atur juvenil, tot i reduir-se es manté en un elevat 28,3% pels menors de 30 anys, superant amb escreix la taxa d’atur global en 10,6 punts percentuals.

La realitat mostra que hi ha prop de 173.000 joves sense feina a finals de 2015, el que significa un 26% del total de la població aturada a Catalunya.

La reducció de l’atur s’explica, només, per la reducció dràstica de la població activa juvenil. 105.927 joves han deixat de constar com a actius en aquests anys de legislatura, una reducció del 14,8%, molt més significativa que la reducció del total català que ha estat només del 3%.

No és menor que un 36,1% de joves sense feina portin més d’un any a l’atur i que un 21,1% del total pateixi atur de molt llarga durada. Aquestes xifres es tradueixen en 43.805 i 25.648 joves desocupats, respectivament.

OCUPACIÓ: la destrucció d’ocupació juvenil continua mentre que comença a recuperar-se l’ocupació del global català; la precarietat laboral s’intensifica entre els i les joves que són qui treballen en les condicions més nefastes.

A Catalunya hi ha 438.200 joves amb feina que només representa el 14% respecte el total català. Això es tradueix en una taxa d’ocupació juvenil molt baixa, del 43%, mentre que la del conjunt de Catalunya és del 51,1%.

Des de 2012 hi ha -8.462 joves ocupats, fet que mostra que les mesures o plans de xoc per a l’ocupació juvenil no han contribuït a revertir la dramàtica situació dels i les joves del país.

Aquesta xifra és preocupant si tenim en compte que ja que al 2012 els nivells d’ocupació juvenil eren molt baixos pels efectes de la crisi que veníem patint des de 2008. Durant aquest període molts i moltes joves ja havien estat expulsats del mercat de treball, de manera que si el 2015 es continua perdent ocupació juvenil, la situació és doblement greu.

La temporalitat i la parcialitat involuntària, trets característics que defineixen l’ocupació juvenil

Tot i la destrucció d’ocupació juvenil, l’ocupació temporal ha augmentat de manera considerable, assolint una taxa del 46,2%. Si tenim present que la taxa de temporalitat del conjunt de la població treballadora és del 20,3%, es constata que el col·lectiu de joves pateix amb molta més intensitat aquest fenomen i que assumeix feines inestables en major mesura.

Al llarg d’aquesta darrera legislatura, l’ocupació juvenil que s’ha destruït ha sigut la de tipus indefinit, la més estable i amb garanties. En concret, 30.126 joves que tenien feina estable han estat expulsats del mercat de treball. Per tant, tot i deixar un saldo negatiu en ocupació juvenil, el preocupant és que s’expulsa a joves amb llocs de treball estables i se n’acull amb feines precàries, de manera que s’intensifica la temporalitat entre aquest col·lectiu.

De l’ocupació temporal que hi ha, cal destacar l’increment del pes de joves que treballen sota un contracte d’aprenentatge, formació o pràctiques (pas d’un 5,1% a un 9,3% del total) i sota un contracte que cobreix un període de prova (d’un 1% al 3,8%). Per contra, es redueix el pes de joves amb contractes estacionals o de temporada (d’un 5,6% a un 3,1%).

A més, la durada dels contractes temporals és també una mostra de precarietat entre els i les joves. Dels que afirmen tenir un contracte igual o superior a un mes, gairebé el 12% diu que és inferior a 3 mesos (20.540 joves) i un 35,6% afirma que el seu contracte no té una durada superior a 6 mesos (63.636 joves).

Dels joves que treballen a finals de 2015, un 24,3% ho fa a jornada parcial. Aquesta xifra es tradueix en 106.511 joves. Pel conjunt català, la taxa de parcialitat és del 14,4%, taxa elevada però molt inferior respecte la dels i les joves.

Un 55,5% de les persones treballadores joves afirma treballar sota aquest tipus de jornada de manera involuntària perquè no han trobat una feina a jornada completa. Aquesta situació, anomenada parcialitat involuntària i que comporta baixos salaris, és una mostra més de precarietat laboral. Els i les joves no escapen doncs a patir aquesta situació. La taxa de parcialitat involuntària pel conjunt català és també molt elevada, entorn al 56%.

Finalment, en relació a les prestacions per desocupació, es pot afirmar que els joves que han treballat anteriorment i que es troben sense feina pateixen una elevada desprotecció social en comparació a la resta de població. Exactament, un 88,8% dels joves no percep subsidis o prestacions per desocupació a finals de 2015 deixant a 104.827 joves desprotegits. Entre 2012 i 2015 la taxa de desprotecció ha augmentat en 12,5 punts percentuals. Aquesta desmesurada desprotecció s’explica, en part, per l’elevada temporalitat de la contractació realitzada als i les joves. L’entrada i sortida del mercat de treball d’aquest col·lectiu obstaculitza l’accés a prestacions per desocupació.

TAULA: RESUM INDICADORS

Atur Ocupació Desprotecció
Total Taxa Total Taxa Total Taxa
< 30 anys 172.936 28,3 438.237 43,0 104.827 88,8
30 i més anys 495.680 15,7 2.663.619 52,7 301.309 63,6
Total 668.616 17,7 3.101.856 51,1 406.136 68,6
Font: Microdades de l'Enquesta de Població Activa (INE).

En conclusió, els i les joves de Catalunya perden ocupació malgrat la lleu recuperació del mercat de treball, els qui treballen ho fan assumint feines més precàries i els qui no treballen pateixen una alta desprotecció social. Aquesta situació trunca qualsevol projecte de vida del jovent tant el qui treballa com el qui cerca feina sense èxit.

Demandes de CCOO

Reclamem mesures urgents per donar resposta a la situació d’exclusió social en la que es troben els joves, entenent que sense un futur amb garanties pels i les  joves d’aquest país tampoc hi pot haver un bon futur pel país. La Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya, que actualment està pendent d’aprovació, es una bona eina per assegurar recursos mínims pels i les joves sense ingressos, i la implantació d’una renda d’ingressos mínims per a tot el jovent que es troben al límit de l’exclusió social.

Reclamem la derogació de les últimes Reformes laborals i de les polítiques d’austericidi fetes en els últims anys, ja que només han contribuït ampliar les desigualtats socials i ha empitjorar les condicions de vida de la classe treballadora d’aquest país. Aquestes polítiques han afectat d’una manera molt clara a totes aquelles persones que s’han introduït al mercat de treball en els últims anys, ja que s’han vist obligats a acceptar llocs de feina menys estables, i en pitjors condicions.

Reclamem una Garantia Juvenil amb mesures que contribueixin a frenar la pèrdua d’ocupació entre els joves.